Existeix un món. En termes de probabilitat, això ratlla l'impossible. Hauria estat molt més digne de crèdit si casualment no hi hagués hagut res. En aquest cas, ningú s'hauria posat a preguntar per què no hi havia res.
Jostein Gaarder: Maya.
Els textos que obriran les publicacions d'aquest blog no són meus. Són extrets d'autors que, penso, poden ajudar a despertar la consciència millor que jo. No obstant, no pretenc amb les meves entrades senzillament citar-los.
Potser m'equivoco, però crec que a tots ens aniria bé aturar-nos una estona a pensar en el fet de que independentment de com, amb qui, o del que vulguem o haguem de fer en les properes hores, Som aquí. Estem vius, hem nascut, som part d'un Univers que desperta.
Seria una ofensa a tants milions d'anys d'evolució que l'arribar a ser conscients de que som no ens robés una estona del nostre biològic temps.
La baralla francesa té cinquanta-dues cartes, 13 per pal.
L'any també té cinquanta-dues setmanes.
Si tot va bé, d'aquí un any acabarà aquest projecte de reflexió en el que em submergeixo. Opineu, critiqueu, o senzillament feu el més important, el màxim dels objectius: penseu.
Arià
No ets tan científic com creus que ets.
ResponEliminaS'ha acabat el bròquil Quan acabis les cinquanta-dues publicacions ja seràs a carrera. Ho havies pensat?
Bravo! Endavant amb la iniciativa!
ResponEliminaUn bon propòsit. Ànims!
ResponElimina