dimarts, 19 d’octubre de 2010

♣2

¿Qui va poder meravellar-se amb el Big Bang mentre les butaques d'espectadors al firmament no s'havien omplert sinó amb gel i foc?
Jostein Gaarder: Maya.



Ens diuen que fa 14000000000 anys va començar tot. La matèria, alfa, les lleis de la física que avui estudiem, els protons i els electrons que avui formen els àtoms que formen les mol·lècules que formen les cèl·lules que formen els teixits que formen els músculs que permeten el teu somriure.

Si ningú va engegar aquest gran motor, aleshores tot això és una gran casualitat. Però si un Univers que no era conscient de si mateix va començar a evolucionar casualment, com podem nosaltres ser aquí? D'on venim, qui som? Quina és aquesta casualitat que permet que la matèria, sense cap consciència ni finalitat, hagi creat una forma capaç d'actuar més enllà de les lleis de la física, d'actuar segons la seva pròpia voluntat, capaç, encara més, d'adonar-se de que existeix, de reflexionar-hi?

Si nosaltres som part de l'Univers, i els àtoms que ens formen també són pols d'estrelles, aleshores som el seu despertar. Nosaltres som l'Univers mirant-se a si mateix, descobrint-se sencer, estudiant-se, intentant comprendre's, aplaudint-se a si mateix per la gran explosió que, encara no sap com, encara no sap ni tan sols quantes vegades, va ser capaç de provocar tant de temps enrere.

Si tot això és així, no puc deixar de pensar que sóc tremendament afortunat. No només he nascut. No només he trepitjat l'Univers i existeixo. Pertanyo a l'única espècie que es pot meravellar d'aquest fet. Pertanyo a l'únic temps en el qual l'única espècie que n'ha sapigut ha comptat l'edat del seu propi patrimoni, l'edat de l'Univers. Ningú m'ha preguntat si volia ser conscient del que és la vida, però ho sóc.


Perquè som el telescopi amb el qual l'Univers es mira a si mateix... i lentament, comença a despertar.

4 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. merci marta! (perquè ets la marta oi? jejej crec reconeixer-te a la foto) m'alegro que t'agradi i que tinguis tan a dir! tot i que no crec en l'astrologia, per molt que les religions n'agafin idees (és que tampoc crec en les religions, jo sóc un tio no creu en res xD), el que dius és molt interessant.
    m'ho tornaré a llegir amb calma i et contestaré, per ara només agrair l'interès!

    :)

    ResponElimina
  4. jejejeje si, no se que me paso por la cabeza cuando escribí semejante tocho XD Bueno no baso la existencia de la astrología en que la religión coja ideas ( desde luego que yo no creo en las religiones, aunque quizás si en su esencia más básica)Es un tema complejo... o quizás demasiado simple XDDDD. En fin..
    Bueno que vaya bieeen! peto!

    ResponElimina

problemes